ANAMORFOSI

Una anamorfosi o anamorfisme és una deformació reversible d'una imatge produïda mitjançant un procediment òptic (com per exemple utilitzant un mirall corb), o a través d'un procediment matemàtic. És un efecte de perspectiva utilitzat en art per forçar l'observador a un determinat punt de vista preestablert o privilegiat, des del qual l'element adquireix una forma proporcionada i clara. L'anamorfosi va ser un mètode descrit en els estudis de Piero della Francesca sobre perspectiva.

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta tècnica es creu que va ser inventada a l'antiga Xina com un passatemps, encara que no es conserven exemples. 

Un dels primers exemples pràctics, usats en arquitectura, va ser en el Panteó de Roma. Els arquitectes que van construir aquesta obra van aconseguir que l'efecte visual que mostrés el Panteó no permitís apreciar la antiestètica de deformació que percep en les proximitats de gran monuments. Van aconseguir l'efecte visual més estètic amb petites alteracions en la seva construcció; com columnes amb èntasi una mica corbades cap al centre, no equidistants i una mica més guruixudes les 

cantonades; frontó lleument arquejat i estilòbat lleugerament convex.

 

Al segle XV amb una plena expansió de l'art a Itàlia (Renaixement) i una nova corrent ideològica com l'humanisme es van començar a utilitzar les primeres tècniques de distorsió d'imatge la perspectiva, utilitzats en el camp de l'art. En aquestes técniques utilitzades en el segle XV no les podem denominar un anamorfisme perquè la imagen no es reconstrueix completament sinó que la deformació que realitzen els pintors la reprodueixen mitjançant una escala. Va ser Alberti el primer que va nomenar les dues regles de perspectiva, (1435) basant-se en les idees de Brunelleschi.; amb el que podríem dir que va començar la història que culminaria en la singular tècnica de l' anamorfosi.